JOCS DE LLETRES

PREMIS NADAL 2011

2011-12-31T00:23:00.000-08:00

El primer que cal fer és desitjar-vos un any ple de felicitat, bones companyies, molt amor i també, es clar, molt bones lectures!!
I ara començarem l'any amb uns regalets... primer em dedicaré als premis dels participants en els MICROCONTES.

El guanyador ha estat......trrrrrr.....

La Sara F.!! que ja em pot fer saber l'adreça postal per que li enviï el premi: aquest lot de llibres. Moltes felicitats!

En segon lloc hauria de sortejar el llibre que tenia previst per l'últim QUIN LLIBRE ÉS? del any i possiblement l'últim... ÚLTIM. Però es veu que no era tant fàcil com em pensava i només ha tingut dos encertants. En McAbeu i en XeXu, que resulta que son uns dels més fidels participants en els meus jocs i que ja van compartir premi en una altra ocasió. Així que he decidit que tos dos es mereixen compartir-lo de nou. Aquest cop no tenia dos llibres iguals així doncs, en Mc, que va ser el primer, rebrà "Viure sense el meu fill" i a en XeXu ja li trobaré algun altre llibre...

Felicitats als tres!! i moltíssimes gràcies a tots per participar en els meus jocs durant l'any 2011. No se quins seran els propers jocs o concursos, però no dubteu que alguna cosa farem...

21.- OLOR DE CARÍCIES.

2011-11-20T03:57:00.000-08:00

Es va posar la mà a la butxaca i en va treure unes branques de fonoll. Des d'aquella plataforma estant les va ensumar mentre albirava la campana de l'ermita gronxant-se entre canyes de bambú.

El so estrident dels setze vents no esborren les carícies de la pell.

Joana.

20.- FINS AVIAT MAEVA

2011-11-20T03:52:00.000-08:00

Caminaven per l'espiral, rodejant la columna. March i Meteora s'afanyaven per arribar a la plataforma des d'on contemplarien la galera empesa pels setze vents navegar sobre la bromera. La mirada clavada a la Proa on Maeva intentava posar rumb vers Cossetania enyorant l'olor del fonoll.

Minut 62, tocarà la campana!

Drapaire de Mots.

19.- L'OLOR

2011-11-16T02:39:00.000-08:00

La Maeva treu un branquilló de fonoll de la butxaca, l'olor la transporta als cims de Meteora, una bromera d'idees, sacsejades per setze-vents, volen lleugeres com bambú. Sentint el toc de campana de la galera retorna a la plataforma de proa, on avança amb la columna del grup-62 de Cossetània.
Fons d'armari

18.- UNA VIDA... O NO

2011-11-15T07:04:00.000-08:00

Vius una vida sense bromera pensant només en la butxaca, 62 anys actuant més recte que una columna...

No creus que ja és hora de deixar de seguir la via marcada i, sense pensar si són de bambú o de fonoll, enfilar la proa cap els prats verds que t'envolten?

McAbeu

17.- ELS TRETZEVENTS

2011-11-02T02:19:00.000-07:00

A l'escoltar la campana, recordà quan de petita, amb el Setzevents a la butxaca. anava a buscar la Maeva, que treballava a la plataforma de la redacció del Grup62. Peu apuntalat a la columna del portal, xuclant un branquilló de fonoll es posava a llegir.
O era el Tretzevents?

Fanal Blau

16.- NAUFRAGI

2011-10-27T14:45:00.000-07:00

Les escletxes s’engrandien i ella corria vers la proa del vaixell. La campana del port repicava a rescat. Una columna de fum ho ennuegava tot. La bromera del foc li enterbolí la vista. Des del port, tothom veia com la galera, en flames, s’enfonsava, irremeiablement. Mai havia après a nedar.

El veí de dalt

15.- RECORDS

2011-10-27T00:33:00.000-07:00

Repenjada a la columna recordava la passió que havia viscut en aquells camps verds. Ara, sola en aquella casa gran assotada pels setze vents, tocant amb els dits la nota de comiat que duia a la butxaca. Només podia pensar que la culpa sempre és de dos.

Sara F.

14.- SEGUINT LA VIA

2011-10-27T00:22:00.000-07:00

Havia vist feia molt de temps un home a la tele que anava seguint una línia blanca... perquè doncs no hauria de poder fer ell alguna cosa semblant. Saltà de la plataforma i començà a seguir la via.

No va sentir la campana i no va poder arribar gaire lluny.

Dani S.

13.- EL VELL MARINER

2011-10-25T00:34:00.000-07:00

Despentinat i exposat als setzevents, recolzat a la columna de la plataforma, divisava la galera somniada. A la proa, la campana que el vell mariner, son avi, -embogit- feia dringar per cridar els peixos. Feia vent, girà el cap a muntanya i topà amb la bellesa del ball del bambú.

Fanal blau.

12.- EL DESTÍ

2011-10-24T05:21:00.000-07:00

Caminava per la via, amb el cap ple de bromera de tant pensar... Quatre passes dins, quatre passes fora. Esperava que el destí decidís si vivia o el tren l’envestiria com una galera empesa per setze vents!

Sara F.

11.- LA RUTINA

2011-10-24T01:31:00.000-07:00

Com feia cada matí en March des que treballava a la plataforma, en sentir la campana donant les huit, escurà la bromera de la tassa, tragué la agenda d'espiral que duia a la butxaca i començà la caminada rutinària per totes, columna avall, les tasques programades per al dia.

Jpmerch

10.- GALERES DE PAGÈS

2011-10-23T08:30:00.000-07:00

"Mira, Sunción, què et sembla aquesta galera?" " Sembla un capità, amb el fonoll per barret" "I ara, què véns de pagès?! Capità, amb bromera?" " Aquest claret que et beus..." "Va, anem al Viena a veure la Laia!"

Cantireta.

9.- SOMNIS

2011-10-22T14:21:00.000-07:00

Pausadament, posava un peu darrera l’altre, mans a la butxaca, entre blaus de cel i de mar, verds de romaní, fonoll i farigola. Com més avançava , més feliç em sentia: ja no caminava... nedava entre bromera d’aigua i algues. La campana de la proa d’una galera em va despertar.

M.Antonia

8.- EL BLOC

2011-10-22T09:49:00.000-07:00

Era com si caminés per la llibreta on feia sempre els primers apunts, amb llapis o ploma. La plataforma per a un cert èxit, normalment improvisat. La columna de text contra la blancor del full li produia goig. Semblant al de quan ho publicava.

Helena B.B.

7.- DEL FONOLL AL BAMBÚ

2011-10-22T09:46:00.000-07:00

Amb la butxaca plena de fonoll vaig pujar a la galera, just a proa la bromera intensa m’obligà a tocar la campana rere la columna mentre setze vents em sacsejaven com si fos un simple bambú.

Elfreelang

6.- PLANETA SALVAT

2011-10-22T09:31:00.000-07:00

En grup, 62 insectes passejaven per la proa. March estava damunt una plataforma de la Galera. Mentre s'acostaven deixaven per rastre una gran bromera. -Maheva desperta!

Aliena al perill, darrera una columna, somiava amb Cossetània.

Es despertà, entre canyes de bambú i fonoll, en caure la campana de la butxaca.

Drapaire de mots.

5.- LA GESPA DEL NOU CAMP

2011-10-22T09:17:00.000-07:00

En March, amb les mans a la butxaca, seia davant de la columna. Des d'allí contemplava la gran catifa verda de l'estadi. Enfilat a una plataforma, que semblava de bambú, després de fer un glop de bromera del seu refresc, va tocar la campana mentre cridava "Força Barça"

Assumpta

4.- COMPRAT BARAT

2011-10-22T09:00:00.000-07:00

—Me cague en la crisi! Ja sabia jo que la idea d'en March de comprar la galera en un xino ens portaria problemes. Nadeu o només veureu algues!

Jpmerch

3.- ENXAMPADA

2011-10-20T02:33:00.000-07:00

No va escoltar les passes del seu pare, enfeinada darrera la columna festejant el guapo cantant del grup 62. Massa tard, el tenia davant, mirant-la amb cara severa. Esperava que no li mirés el que portava a la butxaca, el càstig seria pitjor que el de tallar la gespa.

Garbí

2.- TOC D'ALERTA

2011-10-14T05:21:00.000-07:00

Va sentir els tocs de campana i va dirigir la proa a terra, com si volgués navegar un mar de fonoll. Menava la barqueta com una galera empesa per setzevents. Una columna de foc sortia del seu refugi. Maleïts bandits! Volien la seva vida i no pararien fins a tenir-la.

Carme

1.- L'HOME PETIT

2011-10-11T03:19:00.000-07:00

L'home petit es va perdre entre les línies de la llibreta on havia escrit la seva vida. Va quedar per sempre més al costat de l'espiral, plantat com una columna. Com no va trobar el final, no va morir mai. Ai si ho sabés en Punset!

Assumpta

COMENÇO JO . . . "ONADES DE GUERRA"

2011-10-10T05:14:00.000-07:00

La Maeva va quedar-se a proa mirant l'horitzó. Era una petita galera, les onades deixaven bromera en xocar-hi. En March s'apropà amb una branca de fonoll del que sempre duia a la butxaca per recordar-li els prats verds on havia viscut.

- Potser aviat estaran tenyides de vermell...- digué.
Jomateixa

JOC DE LLETRES DE NADAL 2011

2011-10-10T05:11:00.001-07:00

11/10/11

Quina data més bonica... Doncs, mira per on... aquest bloc fa quatre anys... i com ho podria celebrar millor que jugant amb vosaltres!
Aquest trimestre continuarem amb el "QUIN LLIBRE ÉS?", però com m'agraden tant els MICROCONTES que envieu als JOCS DE LLETRES, em sabria greu deixar de fer el JOC DE LLETRES DE NADAL... així que farem una mena de combinació per fer compatibles els dos jocs...

Us deixo dues imatges. Sortejaré el llibre "Viure sense el meu fill" entre els que endevineu a quins llibres corresponen...
També us convido (per al JOC DE LLETRES DE NADAL) a escriure un MICROCONTE on surti una o les dues imatges, per guanyar aquest lot de llibres. També serà per sorteig, així tots hi teniu possibilitats.

Bases del Joc de Nadal:

Ha de tenir un màxim de 50 paraules. (el, la, i, en, i similars, també compten)
Pot ser de qualsevol temàtica, però NO ha de tenir res a veure amb el Nadal.
Ha de parlar d'una o de les dues imatges següents.
Ha de tenir un o més dels noms de les editorials que podeu veure al lateral del bloc.
En podeu enviar dos com a màxim.

(Em sembla que aquest cop el "QUIN LLIBRE ÉS?" és facilíssim...)

IMATGES:

Recordeu que heu d'enviar-me les respostes al correu, NO les poseu als comentaris.

Ja sé que teniu tres mesos, però no espereu a l'últim moment que després vaig esverada per publicar els vostres MICROCONTES al JOCS DE LLETRES.

Crec que no em deixo res. Per les respostes, al correu:

tumateix.llibres@gmail.com. Per qualsevol consulta, dubte o suggeriment: al correu o als comentaris.

PREMI SANT JORDI 2011

2011-04-17T02:56:00.000-07:00

Bé, el 15 d'Abril s'acabava el termini per presentar els vostres MICROCONTES pel Joc de Sant Jordi. Aquest any la participació ha estat més minsa... es veu que la primavera ens té més encarcarats que altres anys.

Com està de moda això de treure el número guanyador pel RANDOM aquest cop ho he fet així, tot i que les meves petites col·laboradores han estat les que han tingut l'honor de clicar "Generate"... i en aquest cas l'afortunada ha estat...

Laura T. Marcel.

Felicitats Laura, quan vulguis em pots fer saber la teva adreça postal per que et pugui enviar els llibres.

A tots els altres us agraeixo molt la vostra participació i us recordo que podeu seguir participant en QUIN LLIBRE ÉS?

18.-QÜESTIÓ D'ESPÈCIES

2011-04-11T02:03:00.000-07:00

Ja feia dies que la Laura no... El Màrius ja no podia més, la tensió podia tallar-se amb una serra. Va decidir seduir-la amb el poder afrodisíac de les espècies. Una amanida amb mostassa, uns espaguetis amb alfàbrega, i galetes de canyella... A mitja tarda, el llit cremava.

El meu racó

17.- NIT CANDENT

2011-04-05T10:49:00.000-07:00

El Pep no podia deixar escapar a la Marta. L’estimava amb bogeria. Va convidar-la a un sopar de comiat.

Va preparar entrants, ostres, marisc... Vi, espelmes. Fruites tropicals amb mel i xarrup de menta... Rialles, petons al coll...

La Marta, aquella nit, no va marxar.

Somialletres

16.-EL SOPAR

2011-04-04T07:35:00.000-07:00

A taula, en Vicens i l’Antònia sopàven amb expectació. L’erotisme de la jornada anava creixent, amb mirades entrecreuades i suaus contactes entre mans i peus que, accidentalment o no, incrementaren el seu ritme cardíac. Les maduixes amb nata per postres esdevingueren el punt culminant, i la parella finalment es decidí.

Rosa M.

15.-FLAMS

2011-04-04T07:24:00.000-07:00

Els flams de gelatina se li van figurar la formosa pitrera de la Marta: uns mugrons de cirera coronant uns pits molsuts, bruns i lluents que desafiaven la força de gravetat. En Feliu els va recórrer amb la llengua, els va fer tremolar i, finalment, els va xuclar amb delit.
Univers madur

14.-CONFITURA DE CIRERA

2011-04-04T07:10:00.000-07:00

Escalaré amb la meva llengua el Montserrat dels teus pits, per tastar-hi amb fruïció el roig turgent de la confitura de cirera que corona el cim d'aquest bé de Déu de xocolata desfeta tan exquisit que he escampat sobre les teves muntanyes. És el millor berenar de pic-nic del món.

Gripaublau

13.-MENÚ NOCTURN

2011-04-04T07:09:00.000-07:00

Sal i sucre. Mel i vinagre. Oli i aigua. La Maria i en Barbal no estaven fets l'un per l'altre. Se'n deien de tots colors. Fins el dia de l'apagada de llum. Aquell vespre van fer plegats sense parlar-se primer plat, segon plat i postres. Un menú complet i mut.

Sílvia J.

12.-UNA VETLLADA DE SENSACIONS

2011-04-04T01:15:00.000-07:00

Quan la meva convidada va arribar, vaig posar els caragols amb tòfona i figues al forn i li vaig servir les ostres amb vi blanc.

Començava així un torrent de sensacions que s'entroncaria minuts després, quan ella va dir: FERRAN!!... i aquesta pudor de cremat?... que tenies menjar al foc???

McAbeu

11.-XOCOLATA

2011-03-31T10:06:00.000-07:00

Caminava amb en Josep per l’espectacular paratge del Pla de la Calma. Van seure a devorar un pastís de xocolata que portava. Ai, la xocolata! Que si els dits plens, “me’ls menjo”, que si en tens al voltant de la boca, “t’ho llepo”... Van acabar devorant-se l’un a l’altre.

Laura T.Marcel

10.-BOL DE CEREALS COMPARTIT

2011-03-31T09:52:00.000-07:00

Feia dies que l’observava de la cuina estant. Les finestres donen davant per davant. Francesc, el nou veí del segon primera. I sense samarreta, amb el bol de cereals a la mà, llepant la cullera i mirant el mirall es pot dir que me’n vaig enamorar!

Somnis de paper

9.-COM UNA AMANT

2011-03-26T08:19:00.000-07:00

La Maria sospitava quelcom extrany. L'Albert comprava un meló cada setmana, se'l menjava ell sol, això deia.

La cosa es va tornar espinosa. Un dia tornà més aviat de la feina. L'enxampà.

Pantalons baixats, meló obert per un extrem. Es va sentir com si l'hagués trobat amb una amant.

Ric Maldini

8-AFTER EIGHT

2011-03-25T02:15:00.000-07:00

L’aboco lentament i s’escola avall, font ensucrada, amarada d’escalfor. Enfila els mugrons i cau turgent de l’encimall dels pits. S’enclota al melic. Esfilagarsant-la, l’empenyo amb la llengua fins la rosa prohibida. El forat estret l’engoleix amb un espasme obscur. Em demanes dolçor en l’escomesa...

Quin gran lubricant, la xocolata desfeta!

Veidedalt

7.-LA PRIMAVERA LA SANG ALTERA

2011-03-25T01:50:00.000-07:00

El maître Monzó assegurà la clienta que en acabar el sopar tindria una grata sorpresa del xef.

Efectivament, a la cuina , sota la llum d’emergència, i ja lliurats, en Quim del davantal i ella del vestit de nit , revifaren les brases de l’última calçotada untant-se en salsa romesco.

La Cerdanya des de Can Fanga

6.-DE PLAT: NARCÍS

2011-03-20T11:18:00.000-07:00

La Pilar, quan tenia febre, li donava per la bogeria. I fent la papallona m'ho tastava tot. El Narcís, prim, i jo -de tots colors- atansant de l'oller les tisores convertia els pètals d'or en plats. Estirat a terra, feia d'àpat i taula. Croquis al natural, en dèiem. Bon profit.

Quaderndemots

5.-SOMNIS DE MADUIXA

2011-03-20T05:16:00.000-07:00

A la cuina de casa, maduixes i nata líquida com una riera creixent damunt la teva pell, així t’imaginava la Carme: el teu cos com un postre exquisit, els sentits desvetllats i el record, per sempre, d’aquell desig mai acomplert… ara es conformava a somiar desperta allò que no va ser.

Elfreelang

4.-JOCS EXITANTS

2011-03-18T03:49:00.000-07:00

Digue'm agosarat, aquest 5-0 s'ha de celebrar, t'invito al restaurant Joanot, per provar aquell plat al·lucinogen i delirant, anomenat "Tirant lo Banc". Després remullarem els nostres jocs excitants sota el pont diabòlic de Martorell.

Fons d'armari

3.-LA PICADA PERFECTA

2011-03-17T01:28:00.000-07:00

Picar amorosament, amb mà de morter acaronada suaument i amb vigor, ametlles, galeta, alls, pinyons i julivert, deixant-se dur, amb galanor d’ànima evanescent –com les descrites pel Dant Alighieri-

Quan la fosforescència dels ulls diu que ja s’hi val, dipositar la picada, amorosament, al xup-xup del conillet que s’està rostint.

La boia de port pelegrí

2.-COCKTAIL

2011-03-16T03:12:00.000-07:00

Pedalava sol. Marcel, com sempre, s'havia adormit. De sobte, dues rialles insolents em despertaren del no-res. Aquelles gaseles pedalaven com les florides noies de Proust. Les seues veus eren polpa de fruits prohibits amb un frec de sol i unes gotes de melangia. L'inquietant cocktail del desig.

Vicicle

1.-LA PASTILLA

2011-03-16T02:28:00.000-07:00

-Mira Carme, quines múrgules he trobat a la Riera, podries fer-les per dinar que són afrodisíaques!!!

-Caram quina pressa, ni jubilat se’t baixen els fogots, no pots esperar per sopar?

-És per aprofitar reina, m’he equivocat, en conta de la pastilla de la pressió m’acabo de prendre una d’aquelles blaves.

Garbi24

NIT A TRES BANDES

2011-03-14T06:10:00.000-07:00

Cinquanta paraules per explicar el que va passar aquella nit a Cervera? Doncs no me'n calen tantes.

Un era un bon cuiner, l'altre un gran pastisser i a mi , que m'agrada menjar bé... plats exòtics... exitació... dolçor... passió, luxúria, plaer... i encara ho podria resumir més: Jordi, Carles i jomateixa...
JOMATEIXA

JOC ST. JORDI 2011

2011-03-14T01:36:00.000-07:00

Potser us pensaveu que aquest any no n'hi hauria...? Doncs ja hi tornem a ser! i com que m'agraden, continuarem amb els MICROCONTES.

Diuen que estan molt de moda els blogs de cuina. Tenen cents de seguidors i molta participació dels seus visitants fent comentaris. També he sentit a dir que s'acosta la primavera... Així que com hem d'estar a la moda i com "la primavera la sang altera"...

Condicions del concurs:

Ha de tenir un màxim de 50 paraules.
La temàtica serà Cuina-erotisme (remarco "erotisme", no ens passem eh, que ja ens coneixem i algun...)
Per posar-ho una mica més difícil (o més divertit) hi haurà d'haver el nom i cognom d'un/a escriptor/a, no necessàriament junts.

Heu d'enviar les respostes a tumateix.llibres@gmail.com i s'aniran publicant a JOCS DE LLETRES. No les poseu com a comentaris del post. Teniu fins al 15 d'Abril, així em doneu una mica de temps per penjar totes les respostes abans de Sant Jordi.

PREMIS: Hi haurà un sol guanyador que triarà l'atzar, així tots teniu possibilitat de guanyar, i els premis seran un petit lot de llibres gentilesa de les editorials que podeu veure al lateral del bloc i d'alguns escriptors generosos.

AND THE WINNER IS.

2010-12-22T06:14:00.000-08:00

No se si tindreu sort amb "La Grossa", però aquí si que toca...

Anem primer pel més difícil de triar. El jurat estava dubtós amb tres o quatre finalistes (que no diré qui son per no fer dentetes), però només en podia quedar un... El guanyador per mèrits és...

J.P.S. (PARLEM D'UNA ALTRA COSA)

I el guanyador que ha triat l'atzar...

FIL A L'AGULLA

Moltes felicitats als guanyadors i ja em posaré en contacte amb vosaltres per enviar-vos el lot. De moment us haureu de conformar amb la foto... un lot per cadascú.

AMOR...

2010-12-07T06:08:00.000-08:00

Ja m’ho deien que si anava al zoo patiria veient com un dofí volta sense rumb. Però la història d’un escriptor està feta de disgustos i miratges. Em van cridar per pujar a la barqueta, i aquest fou l’inici d’un amor sense límits. Ara tinc el dofí a la piscina.

Zel

GRANETS DE SORRA

2010-11-28T07:39:00.000-08:00

Un home passejava per la platja. L'escriptor es va despertar damunt de l'escriptori amb un full en blanc, i el bolígraf al costat. Va obrir la mà i allà tenia un munt de granets de sorra.

Arlequí

SOMNIS

2010-11-22T07:26:00.000-08:00

Somiava en ser dofí, nedar sense rumb, perdre'm en el temps... sense rellotge ni estrés..., buscar la pau sota l'aigua blava i serena, però... tinc sort... dins la meva editorial em sento escriptor, i amb un llapis, i un full blanc..., somiar es pot fer realitat...
Lletres

EL TEMPS

2010-11-17T06:18:00.000-08:00

Quan era una lluna, volia ser granota. Quan sigué granota volia ser dofí. Quan va ser dofí volia ser lleó, i quan arribà a ser un lleó ja pensava en ser llapis. Des de sempre havia mirat endavant. Però un dia, va tornar enrere en el temps.

El món de les ONES

ENTRE LLETRES

2010-11-12T03:05:00.000-08:00

Com un dofí em submergeixo en el mar de les lletres, per trobar la pau en el fons del meu cor, sense comptar les hores del rellotge que dedico a nedar entre pors i fantasmes, entre claredat i foscor, i retrobar-me així amb el llibre de la meva vida.

L'altre Lisebe

L'AMIC NOCTURN

2010-11-12T03:01:00.000-08:00

Des de feia temps no dormia bé. A la nit es despertava i el rellotge, amb el seu tic-tac, l’acompanyava en el seu insomni. Per tal de poder tornar a agafar el son, en lloc d’ovelles comptava tic-tacs o s’inventava jocs al ritme marcat pel seu amic nocturn.

Mar i Cel

TORNA A SER FELIÇ

2010-11-10T07:00:00.000-08:00

És hivern! Després de molts anys perdut en una boira espessa, l’escriptor torna a agafar la vella ploma i a la llum de la vella llanterna, com quan era petit, torna a escriure estirat a dins del llit de bocaterrosa i amb els llençols per damunt del cap.

Iblama

SAVIESA COMPARTIDA

2010-11-10T06:54:00.000-08:00

El temps, aquella ximpleria que dibuixa el rellotge, va ensenyar a l'escriptor que els sentiments brollen del cor cap als dits, i que les paraules no són tecles fredes ni bolígrafs inerts; que poden acariciar la nit i un sospir de tardor, i sostenir-te per tota una vida.

Gargots i Patracols

L'HORA

2010-11-10T06:49:00.000-08:00

Passejant per la platja, el sol començava a ocultar-se , lluïa sobre el mar calmat una estela daurada. Vaig mirar el rellotge, les set de la tarda. Hauria d’anar passant. Però em veia incapaç d’enfrontar-me a la realitat, havia de fer el cor fort.

El dentista m’esperava!

Mar Daurat

TANTS..

2010-11-10T06:44:00.000-08:00

Les busques del rellotge sempre més van marcar les set, l'hora en què ella li digué que no l'estimava. Tenia molts rellotges a la calaixera, tots a hores dissemblants, alguns encara per estrenar.. sabia que vivia en diferents temps, tants com amics, com amants.. tants com arbres o flors.

Lolita Lagarto

VIURE

2010-11-08T06:53:00.000-08:00

Intentava acabar d'escriure el llibre quan de sobte, un dofí, em sorprengué.

- Ei!- vaig exclamar emocionat.

I ell saltà per damunt de la barca, i es quedà mirant-me, com dient-me: "ara no és hora d'escriure, és hora de viure!"

I sense pensar-m'ho, em vaig llançar a l'aigua amb ell.
Fil a l'agulla

TREU-TE'L!!

2010-11-08T06:47:00.000-08:00

Em vaig treure el rellotge i la meva vida va canviar; ser escriptor va tornar a ser un plaer, el temps no em perseguia i els escrits eren millors, l'editorial no m'apretava, perquè les vendes augmentaven i ara visc com un dofí en un mar tranquil. Treu-te'l!!

Adbega

BONES NOTÍCIES

2010-11-08T06:42:00.000-08:00

Per fi va arribar el dia en que el carter li va portar notícies d'Editorial Dofí. I eren bones!! El seu llibre seria publicat!! Quina alegria!! L'aprenent d'escriptora va mirar el rellotge i, feliç, va sortir a buscar en Joan a la feina... Els seus problemes econòmics havien acabat!!

Assumpta

MASSOQUISTES?

2010-11-07T23:44:00.000-08:00

Pensava en la iguana, un ésser estrany com havia dit l'escriptor Kirmen Uribe, però molt més rar era el dofí, que malgrat tots els ensurts i les humiliacions de part dels homes, encara continuava nedant al costat dels vaixells i participant als espectacles aberrants del circ... Que no seran masoquistes?

L'Espill de l'Orb

CAMINS

2010-11-07T09:50:00.000-08:00

Ha nedat mil oceans, ha saltat damunt de tots els mars. El dofí no sap del cert què busca. Només camins. Hagués volgut tenir un rellotge de mesurar distàncies. Ell sap que no hi ha distància que no es pugui guanyar amb el temps.

Carme

HIDRODINÀMIC.

2010-11-07T09:43:00.000-08:00

Va saltar de la banyera. Inquiet i expectant. En un no res havia d'anar a l'editorial perquè com reconegut "escriptor", avui, havia de passar per l'aro, i anar a signar llibres. Va mirar el rellotge i era tard. Davant del mirall, es va veure com un dofí: hidrodinàmic.
Fanal Blau

MICROCONTE INÈDIT

2010-11-07T09:40:00.000-08:00

El rellotge de l’Editorial feia un tic-tac desmenjat.

Allà era l’escriptora un cop més.

En ser cridada al despatx passà d’esma i mirà la closca de l’editor, tot pensant en adornar-la amb una escopinada per cretins.

Mentre ell fullejava el relligat, l’altra mà relliscava pel llom d’un dofí de souvenir.

La Cerdanya des de Can Fanga.

CONFIANÇA

2010-11-07T09:36:00.000-08:00

--Si miro el rellotge no puc reescriure --diu l’escriptor Errepunt Llagostí mentre revisa les últimes galerades.

--Tumateix --. Li respon el senyor Dofí, propietari d'editorial MAR --: Ja ho faré jo.
Passa'm un parell de potes i marxa, vols?

Mortadel·la casolana

NO M'IMPORTES

2010-11-07T09:28:00.000-08:00

Al rellotge del campanar l'agulla grossa superava en deu minuts l'hora en que havien quedat, volia enamorar-la i ella feia tard.

Va anar-se'n de la plaça, es va amagar en una cantonada, i quan ella va aparèixer va esperar cinc minuts i va sortir del seu amagatall somrient.

Ricderiure

QUI RIU ÚLTIM...

2010-11-06T04:39:00.000-07:00

En Dofí anhelava ser escriptor, però els companys d'escola sempre s'havien rigut d'ell a causa del seu nom, de petit no ho va tenir fàcil i semblava que les busques del rellotge no avançaven. Ja de gran, va muntar una editorial. Ara decidiria ell qui era escriptor i qui no.

XeXu

UNA MALA NOTÍCIA

2010-11-06T04:28:00.000-07:00

Només se sentia el tic-tac del rellotge. Fins i tot el dofí de la piscina-aquari nedava silenciós, com si sabés que no era hora de jugar.

Absent a tot, l'escriptor rellegia la carta on una altra editorial també rebutjava la seva última novel·la i intentava assumir aquest nou fracàs.

Xarel-10

LA CLEPSIDRA

2010-11-05T05:21:00.000-07:00

El telèfon reverberava l'aigua. Era l'editorial. Li exigia el compliment del contracte; però no tenia temps, gota a gota anava perdent-lo. No havia d'haver caigut sota l'encís d'aquella maleïda paraula. Era un fracàs d'escriptor. El dofí era una bona idea, però no havia d'haver-lo tancat amb ell a la clepsidra.

Francesc Mompó

FIDO

2010-11-05T04:59:00.000-07:00

El dofí Fido era un dofi escriptor, tenia el do fi de l'escriptura. Escrivia amb tinta indeleble i amb paper de plata perquè el mar no es mengés les lletres. Avui tenia presa, nedava mentre es mirava el rellotge, feia tard, va aturar un calamar-taxi.
Elfreelang

TENIR-HO CLAR

2010-11-05T03:47:00.000-07:00

Ella és movia com un dofí sota els llençols, ell de reüll mirava el rellotge, sabia que feia tard a l’entrega del esborrany a l’editorial, que el convertiria amb escriptor de renom. Tancà els ulls per no veure l’hora, volia gaudir del moment, les lletres i la fama podien esperar.

Garbi24

QUARTS DE...

2010-11-04T13:56:00.000-07:00

-Estic neguitós, fa dies que dormo malament, la gent passa de mi i es queixa de què faig soroll.

-Quina sort, només et desconnectaran del campanar, però continuaràs lluint la teva imatge de rellotge vell, mentre què a mi, em van rostir a la cassola i se'm cruspiren sense pietat.
Fons d'armari.

EL TEMPS DE MAR

2010-11-03T14:36:00.000-07:00

Vora l'aigua, asseguda a la sorra, observava amb molta atenció el dofí juganer que l'havia portat fins aquella platja. Els seus cabells rossos enlluernaven el sol, mentre gaudia del seu moment de dona. Però el temps s'havia esgotat, com un rellotge trencat, i la nereida havia de tornar a casa.

M.C.F

VEU I XIULET

2010-11-03T14:25:00.000-07:00

De sobte, les aigües a les quals llançava la melodia fruit de la seva inspiració tremolaren a la llunyania, on la gracilitat d'un dofí es desplaçava lliure. La veu de la dona i el xiulet del cetaci s’uniren. La llegenda es va escampar entre l'onatge, fins a horitzons secrets.

Pilar

EL PSIQUIATRE I L'ESCRIPTOR

2010-11-03T14:15:00.000-07:00

-Ara farem un exercici prou conegut –digué el psiquiatre-. Jo diré una paraula i vosté respondrà allò primer que li vinga al cap.

-Molt bé.

-Dofins.

-Sergio Dalma!

-Rellotge.

-Iaaaaah! Orient!

-Escriptor.

- Millás.

-Editorial.

-Treball d’un personatge de Millás.

-(….)

-Oi que estic millorant, doctor?

-No massa… Senyor Millás.
J.P.S. (parlem d'una altra cosa)

LA COMANDA DEL DOFÍ

2010-11-02T02:11:00.000-07:00

Plou a bots i barrals. Pedalege com un dofí esllavissant-se per les artèries aquoses del món. He escollit el millor corrent, malgrat que el meu GPS és un rellotge de fang i incertesa. Quin escriptor pot sostraure's a la comanda editorial del seu cor?

Vicicle

AMB LES LLUMS APAGADES

2010-11-01T08:49:00.000-07:00

Amb les llums apagades, totalment a les fosques, sembla que el so del rellotge soni més fort, però és un efecte emocional de la soledat en què es troba.

Jesús Mª Tibau.

RELAX

2010-11-01T04:03:00.000-07:00

S'imaginava que era un dofí, gaudia submergint-se en el silenci, nedant a tota velocitat i sorgint de l'aigua amb un gran salt... Després d'una bona estona la ment s'havia refet. L'escriptor ja podia tornar a escriure.

jomateixa

JOC DE NADAL 2010

2010-11-01T01:32:00.000-07:00

Si, si, ja se que encara és d'hora, però em vaig trobar a l'estiu que molts em vareu enviar la vostra participació pocs dies abans del límit, i us confesso que gairebé vaig ser jo la que va arribar al límit, per poder passar totes les participacions abans de la data final.

Com vaig fer en jocs anteriors, aquest cop també serà un microconte. No hi puc fer més, m'agraden.

Condicions del concurs:

Ha de tenir un màxim de 50 paraules. (el, la, i, en, i similars, també compten)
Pot ser de qualsevol temàtica, però NO ha de tenir res a veure amb el Nadal.
Ha de contenir almenys una d'aquestes paraules:

Dofí: Mamífer aquàtic de l'ordre dels cetacis. Molt simpàtic.
Rellotge: Instrument que serveix per a mesurar el pas del temps. S'usen des de l'antiguitat, encara que el grau de precisió de les seues mesures ha augmentat espectacularment en l'últim segle.
Escriptor/a: Persona que escriu llibres i que es dedica a la composició literària. Alguns dels quals són tant amables de regalar-nos llibres signats...
Editorial: Empresa que produeix i distribueix llibres. Una indústria cultural que recull l'obra de l'autor, s'encarrega de corregir-la i maquetar-la, dissenya una campanya de promoció i contacta amb llibreries i mitjans per a la seva difusió massiva. (Una manera fantàstica de promocionar aquests llibres és regalar-los a Tumateix Llibres perquè siguin el premi del concurs..

Els premis seran llibres, gentilesa d'algunes editorials i també alguns llibres signats per amics escriptors, com ja deveu haver endevinat. Més endavant, quan ja els tingui en ma, concretaré més.

Envieu el vostre microconte juntament amb el vostre nom i l'adreça postal i si teniu un bloc, també l'adreça del bloc a:
tumateix.llibres(arrova)gmail.com.
Teniu de termini per enviar-ho fins al 15 de Desembre.

PREMI JOC D'ESTIU 2010

2010-08-23T15:17:00.000-07:00

Be, ja torno a tenir l'ordinador a punt i un bon començament és anunciar el guanyador del JOC D'ESTIU.
El talent o la llargada no hi tenien res a veure. Com en altres ocasions, ha estat qüestió d'atzar. La ma més petita de casa ens ha tret un nom.
Recordeu que el que preteníem era passar una bona estona, i .... en aquest cas la guanyadora ha estat.....
ZEL del bloc ARA MATEIX...

El premi son aquest llibres, dos dels quals han estat amablement dedicats per Josep Gironés i Francesc Arnau. Els dos han tret llibre nou i dels dos en parlarem més endavant en aquest bloc.
Espero que continueu jugant amb mi, i ZEL ja em pots enviar la teva adreça postal per què et pugui fer arribar el premi.

Carme Rosanas

2010-08-19T23:54:00.000-07:00

Canvis de ritme, per les vacances.
Els llibres guanyen temps a les hores.
Els blogs s'amaguen sense recances.
Anem pels marges a collir móres.

COL·LECCIÓ DE MOMENTS

ROSANA

2010-08-17T06:29:00.000-07:00

Fa uns dies em regalaren

un bloc per a publicar

contes curts i pensaments

i ara m'estic enganxant

Contes breus

Francesc Arnau

2010-08-17T06:24:00.000-07:00

L'espai blocaire és lliure

i puc dir amb el cor

que avui presente un llibre

que es diu "L'espill de l'orb".

L'espill de l'orb

Francesc Mompó

2010-08-17T06:14:00.001-07:00

Avant la idea herètica

i les figures més fortes,

a la finestra poètica:

Uendos, Greixets i Maremortes.

Uendos, Greixets i Maremortes

SARAGATONA

2010-08-17T05:50:00.000-07:00

Jomateixa ens convida

a fer versos i dibuixos.

Ni que m’hi vagi la vida:

més que dibuixos, garbuixos.

Em diuen pere palau

i també saragatona,

avui parlo del cel blau,

demà del serrell de l’ona.

De llibres, ara a l'agost,

tant de sol tanta calor!,

en llegeixo un o dos;

qui sap quants a la tardor!

Alguns escrivien blocs

que em llegia a conciència,

ara diuen que fan blogs,

jo no hi veig la diferència.

S’anomena Vilamala,

el rei de l’auca a Internet.

Tot sovint ens les regala

penjades a la paret.

I aquí mateix ja m’aturo,

-primera festa de Gràcia-,

que no em digueu cap de suro,

per excés de contumàcia

PROVISIONALS

ELVIRA FR

2010-08-17T02:55:00.000-07:00

Si dubto és que sóc

és el nom del meu bloc.

Va néixer pel febrer

amb desig i deler.

I de res em penedeixo

escric, visc , llegeixo.

Dins la gran catosfera

hi ha molt bona atmosfera.

I acaba l'auca ara

un xic malgirbada.

Que d'auques no en sé fer

dotze versos en donen fe.

SI DUBTO ÉS QUE SÓC...

JOAN G.

2010-08-17T01:48:00.000-07:00

El blog
ens ha portat
de la pluma i bloc
al teclat

Garbí24

ZEL

2010-08-16T09:35:00.000-07:00

Vaig pensar que l'expressió

era una dita comuna

sí que escric amb afició,

però sovint no n'encerto ni una...

ARA MATEIX

ANTAVIANA

2010-08-16T09:29:00.000-07:00

Una finestra que ningú no sap tancar,
és un indret per on pots passejar.
Una finestra que ens convida a mirar,
deixant sentir una veu que ningú no pot empresonar.

ANTAVIANA

JESUS M. TIBAU

2010-08-16T09:20:00.000-07:00

El nostre món no és un racó.

Des de dalt som el centre i compartim,

i com la llum que entra a casa pel balcó

il·lumina tot allò que sentim.

TENS UN RACÓ A DALT DEL MON

Mercè C.P.

2010-08-16T09:07:00.000-07:00

Amb la imatge i la paraula

vaig crear la meva llar.

Menges i vi són a taula

per aquell qui hi vulga entrar.

ELS PRIMERS GESTOS DE VERD

XAREL-10

2010-08-16T08:51:00.000-07:00

Només cal nonnectar el teu bloc

per formar part d'una gran comunitat.

Sens dubte el millor d'un blog

és la seva interactivitat.

Xarel-10

ASSUMPTA

2010-08-16T08:25:00.000-07:00

Avui és dia d'estiu

però fa bona fresqueta

per això surto del niu
i escic una miqueta.

Un auca vol Jomateixa
i a mi em costa molt rimar
i si això sembla una queixa
no ho hauria de semblar.

Que parlar de la lectura
i dels blogs i el seu entorn
és cosa bona i madura
que no causa cap transtorn.

Llegir ens té entretinguts,
ja ho deia la meva mare,
ai no em sigueu descreguts!
sigueu creients com un frare.

I aquesll que llibres llegeix,
d'un blog també gaudirà:
És més o menys el mateix,
que ho provi i ja m'ho dirà.

Assumpta C.A.

Vicicle

2010-08-12T02:35:00.000-07:00

Només demanava uns versets, però en Vicicle s'ha animat i vol dedicar aquesta auca als amics de la Bici.

Dues rodes, amor, gaudeix.
Si una tira, l'altra espenta
i es xiuxiuen el mateix:
ara riu, sigues contenta.

Antípodes marxapeus.
Si l'un a dalt, l'altre avall.
Ja no saps si cap o peus:
què més dóna al capdavall?

Plat gran, ràpida passió.
Plat petit o mantinguda.
Tu diràs la posició
de la cadena volguda.

I dues mans al manillar.
I dues natges de primera.
Que no es volen aïllar
del quadre de primavera.

VICICLE

Fanal Blau

2010-08-12T00:30:00.000-07:00

A la llum d'un fanalet
m'hi vaig posar ja fa dies.
I entre verset i verset
us mostro fotografies.

Fanal Blau

Carles G.L.

2010-07-05T06:01:00.001-07:00

A fer blocs estic aprenent.
El meu bloc s'està cuinant.
Us veig periòdicament,
mentrestant vaig comentant.

Anna J.J.

2010-07-05T05:55:00.000-07:00

Jo seré de les primeres.
Faig versos i rodolins
corrent per sobre voreres,
mentre vaig amb els patins.

JOC D'ESTIU 2010

2010-06-30T07:46:00.000-07:00

Ja fa temps vaig obrir un bloc

visitat per molts amics.
Una auca farem, com un joc
per a grans i per petits.

Companys de moltes lectures,
una cosa us he de dir:
No vull pas fer-vos tortures,
pel jurat no heu de patir.

JOMATEIXA

JOC ESTIU 2010

2010-06-30T01:23:00.000-07:00

L'ESTIU... Ja fa dies que em costa concentrar-me en cap lectura, suposo que començo a tenir síndrome estiuenc: la gent fa vacances (jo, qui sap quan les faré), el cole s'ha acabat (com ens organitzarem?)... Sempre em passa, son uns dies de traspàs, de nervis mal continguts, després ja em torno a posar a lloc.Així que per tal de no deixar el bloc amb decadència he pensat... Fem una auca?
He de dir que no en sóc cap experta, però sempre m'han agradat. Així que he buscat una mica d'informació: L'auca de les Auques i he pensat que en podríem fer una entre tots. El tema podria ser ELS LLIBRES I ELS BLOCS.
No anirà seguida per què pot ser que no passi cada dia el que m'aneu enviant, així que comenceu i acabeu (no se si m'explico?). Pot ser que no arribem als quartets indicats o que ens passem, és igual, el cas és que ens ho passem bé. Si teniu algun dubte pregunteu.
Envieu la vostra participació a tumateix.llibres@gmail.com. Si hi voleu posar una imatge (pot ser un dibuix o qualsevol imatge trobada), la podeu enviar també o ho publiqueu al vostre bloc. Jo les aniré publicant a JOCS DE LLETRES. Només podeu participar-hi un cop, per no fer-ho massa llarg. Teniu temps fins al 18 d'Agost. Perquè aquest dia? Ah....
Les meves col·laboradores em pregunten si també hi ha premi... Bé, si... Alguna cosa hi haurà, però encara no se què. Així que de moment hi posem PREMI SORPRESA.
Si en voleu llegir unes quantes per anar familiaritzant-vos: aquí

PREMIS JOC DE LLETRES-SANT JORDI 2010

2010-05-17T05:05:00.000-07:00

Les mans innocents ja no podien esperar més...
Primer de tot he d'agrair-vos la difusió que n'heu fet als vostres blocs i la vostra participació.
Espero que us ho passeu tan bé com jo llegint aquests MICRORELATS on hi ha una mica de tot: emotius, divertits, depressius, normalets, boníssims, estrafolaris, extraordinaris... Però tots, tots, tots, son ben originals.
Si, si... ja se que esteu pensant que no m'enrotlli i "AL GRA!".

TRRRRRRRRRRRRRRRRRR...............

Els guanyadors d'aquest JOC DE LLETRES han estat:

Rafel de La cerdanya de Can Fanga .
Paula V. de Somnis de pastelina .

Envieu-me un correu amb la vostra adreça postal i us faré arribar els premis tan aviat com pugui.

Gràcies a tots de nou i aneu participant, que la sort va rodant...

DISSABTE, DIUMENGE I DILLUNS...

2010-04-23T00:32:00.000-07:00

-Pau, estimes l'Estel i la Mireia??
-Que sí!!
-I per qui és la rosa?
-Per ma mare!
-No entenc res...
-Veig l'Estel dimarts i dijous... i la Mireia dissabte, diumenge i dilluns, enguany St. Jordi es divendres, que quedo amb ma mare i l'Eduardo De Filippo.
-Ets un rata tio!
Adriana B.G.
Adbega