ENVIEU LES VOSTRES PARTICIPACIONS A: tumateix.llibres@gmail.com

5.- MEMÒRIA D'UNS ULLS PINTATS de Lluís Llach


En Lluís era molt entremaliat, li va furtar a la mare un pintallavis i amb els ulls pintats, va sortir a fer un tomb pel poble…. com era de mena enjogassat va pujar dalt d’un pollancre. Va caure de memòria al llac! Sort va tenir d’uns  pescadors!

5 comentaris:

jomateixa ha dit...

Quin peça el Lluís!

joan gasull ha dit...

M'ha agradat molt això de caure de memòria....quin mal!!!!

Carme ha dit...

A mi també m'ha fet molta gràcia caure de memòria... hi tenia la mà tencada, a caure!

Elfreelang ha dit...

Gràcies Joan, Carme em pensava que encara no havia sortit per aquí...jiji caure de memòria ara no ho sento a dir, però sovint era una expressió que sentia dir als meus avis! de fet no es que sabés caure sinó que va caure de cap cap enrere...

Rafel ha dit...

Gràcies per recuperar l'expressió Elfri.